Ja hem començat el nou curs i aquest any , a la nostra escola, volem posar l'accent en la convivència. A un lloc on es troben i conviuen tantes persones alhora, es fa necessari gestionar les relacions que continuament s'estableixen.
De conflictes en sorgeixen, moltes vegades no els podem evitar, però sí que podem fer un esforç per aprendre a resoldre'ls de forma positiva.
Tot i així existeixen un grapat de condicionants que ajuden a prevenir la conflictivitat.
Quan les persones tenim les necessitats bàsiques cobertes ens sentim més segures i tranquil·les.
Quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos es produeix una pau interior que fa que no cerquis bregues, no sents la necessitat de demostrar ni reclamar res a ningú.
Quan ens sentim valorats,...
En definitiva, quan som feliços!!
M'agradaria recomanar-vos uns petits programes que fan a la 2 de tve, el contingut dels quals consisteix en reflexionar sobre la felicitat i quines són les circumstàncies que poden fer que la gent es senti millor.
Us penjo una mostra perquè en faceu un tast. Estic segura que voldreu repetir així que, si entrau a la web de tve la 2, podreu veure tots els programes que ja han fet.
http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-felicidad-en-cuatro-minutos/felicidad-4-minutos-viajes/1204470/
divendres, 23 de setembre del 2011
dimecres, 14 de setembre del 2011
Aprofitar les oportunitats
Ja ha començat un nou curs i crec que és un bon moment perquè ens aturem a pensar de com som de privilegiats de tenir oportunitat d'anar a l'escola.
Tenim assegurat el dret a l'educació, a la formació integral de la nostra persona. Això que ens sembla tan normal i, de vegades, ens ho prenem com una molesta obligació, a molts altres llocs del món no existeix. Hi ha molts nis i nines a diversos indrets que no poden accedir a una educació digna i que, per al contrari, s'han de dedicar de ben petits a treballar i a ajudar a les seves famílies a poder obtenir les necessitats bàsiques per a la vida.
Per això mateix crec que és un bon moment per exercir l'agraïment. Saber agrair les oportunitats que t'ofereix la vida és important i un bon exercici d'humilitat.
Perquè aneu reflexionant us deixo un petit relat extret del llibre "Aplícate el cuento".
Parábola de la educación
Iba un hombre caminando por el desierto cuando oyó una voz que le dijo:
-Coge del suelo los guijarros que quieras, ponlos en tu bolsillo y mañana te sentirás, a la vez, triste y contento.
Aquel hombre obedeció. Se inclinó, recogió un puñado de guijarros y se los metió en el bolsillo.
A la mañana siguiente vio que los guijarros se habían convertido en diamantes, rubíes y esmeraldas. Y se sintió feliz y triste. Feliz, por haber cogido guijarros; triste, por no haber cogido más.
Tenim assegurat el dret a l'educació, a la formació integral de la nostra persona. Això que ens sembla tan normal i, de vegades, ens ho prenem com una molesta obligació, a molts altres llocs del món no existeix. Hi ha molts nis i nines a diversos indrets que no poden accedir a una educació digna i que, per al contrari, s'han de dedicar de ben petits a treballar i a ajudar a les seves famílies a poder obtenir les necessitats bàsiques per a la vida.
Per això mateix crec que és un bon moment per exercir l'agraïment. Saber agrair les oportunitats que t'ofereix la vida és important i un bon exercici d'humilitat.
Perquè aneu reflexionant us deixo un petit relat extret del llibre "Aplícate el cuento".
Parábola de la educación
Iba un hombre caminando por el desierto cuando oyó una voz que le dijo:
-Coge del suelo los guijarros que quieras, ponlos en tu bolsillo y mañana te sentirás, a la vez, triste y contento.
Aquel hombre obedeció. Se inclinó, recogió un puñado de guijarros y se los metió en el bolsillo.
A la mañana siguiente vio que los guijarros se habían convertido en diamantes, rubíes y esmeraldas. Y se sintió feliz y triste. Feliz, por haber cogido guijarros; triste, por no haber cogido más.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)