divendres, 23 de setembre del 2011

La felicitat en 4 minuts

Ja hem començat el nou curs i aquest any , a la nostra escola, volem posar l'accent en la convivència. A un lloc on es troben i conviuen tantes persones alhora, es fa necessari gestionar les relacions que continuament s'estableixen.
De conflictes en sorgeixen, moltes vegades no els podem evitar, però sí que podem fer un esforç per aprendre a resoldre'ls de forma positiva.
Tot i així existeixen un grapat de condicionants que ajuden a prevenir la conflictivitat.
Quan les persones tenim les necessitats bàsiques cobertes ens sentim més segures i tranquil·les.
Quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos es produeix una pau interior que fa que no cerquis bregues, no sents la necessitat de demostrar ni reclamar res a ningú.
Quan ens sentim valorats,...
En definitiva, quan som feliços!!
M'agradaria recomanar-vos uns petits programes que fan a la 2 de tve, el contingut dels quals consisteix en reflexionar sobre la felicitat i quines són les circumstàncies que poden fer que la gent es senti millor.
Us penjo una mostra perquè en faceu un tast. Estic segura que voldreu repetir així que, si entrau a la web de tve la 2, podreu veure tots els programes que ja han fet.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-felicidad-en-cuatro-minutos/felicidad-4-minutos-viajes/1204470/

dimecres, 14 de setembre del 2011

Aprofitar les oportunitats

Ja ha començat un nou curs i crec que és un bon moment perquè ens aturem a pensar de com som de privilegiats de tenir oportunitat d'anar a l'escola.
Tenim assegurat el dret a l'educació, a la formació integral de la nostra persona. Això que ens sembla tan normal i, de vegades, ens ho prenem com una molesta obligació, a molts altres llocs del món no existeix. Hi ha molts nis i nines a diversos indrets que no poden accedir a una educació digna i que, per al contrari, s'han de dedicar de ben petits a treballar i a ajudar a les seves famílies a poder obtenir les necessitats bàsiques per a la vida.
Per això mateix crec que és un bon moment per exercir l'agraïment. Saber agrair les oportunitats que t'ofereix la vida és important i un bon exercici d'humilitat.
Perquè aneu reflexionant us deixo un petit relat extret del llibre "Aplícate el cuento".

Parábola de la educación

Iba un hombre caminando por el desierto cuando oyó una voz que le dijo:

-Coge del suelo los guijarros que quieras, ponlos en tu bolsillo y mañana te sentirás, a la vez, triste y contento.

Aquel hombre obedeció. Se inclinó, recogió un puñado de guijarros y se los metió en el bolsillo.

A la mañana siguiente vio que los guijarros se habían convertido en diamantes, rubíes y esmeraldas. Y se sintió feliz y triste. Feliz, por haber cogido guijarros; triste, por no haber cogido más.

diumenge, 5 de juny del 2011

5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient

Aquí teniu un bon vídeo per anar reflexionant sobre cap on anam pel què fa al medi ambient.
Tot i que és de fa uns anys segueix essent adient a l'actual situació en què ens trobam.

dimecres, 30 de març del 2011

Redes: Ken Robinson II

Aquí teniu la continuació de la conversa d'Eduard Punset amb Sir Ken Robinson al seu programa, Redes.

diumenge, 20 de març del 2011

dilluns, 14 de març del 2011

El cazo de Lorenzo

Un conte magnífic!!

Sobre el sistema educatiu

No us perdeu el darrer programa de Redes on Eduard Punset entrevista a Ken Robinson, expert en el desenvolupament de la creativitat.

dilluns, 28 de febrer del 2011

Taare Zameen Par



Aquesta és una pel·lícula hindú que exposa el cas d'un nin de vuit anys, Ishaan,amb greus problemes d'estudi. No atén a l'escola i les seves tasques escolars són un desastre.
Un dia engana als seus pares i en lloc d'anar a l'escola se'n va a passejar per la ciutat. Els seus pares llavors decideixen ingresar-lo en un internat.
Allà no millora, però amb l'arribada d'un nou professor tots es faran conscients del seu vertader problema.

Las tortugas también vuelan

Aquesta és una pel·lícula que fa reflexionar a l'espectador sobre les injustícies de la guerra sobre les persones innocents.Mostra la misèria absoluta que domina aquesta zona de la terra i es mostra pessimista sobre el futur , ja que no pareix trobar cap sol·lució al problema.
Principalment mostra les condicions de vida d'un grup de nins d'un campament de refugiats al Kurdistan en el començament del derrocament de Sadam Hussein per les tropes nordamericanes.
El tema exposat és el de la infantesa afectada pels conflictes armats i la protecció dels seus drets.
És una història de com sobreviuen els nins i nines en una situació límit, en un context de conflicte bèlic i de subdesenvolupament agut.

Billy Elliot

Billy Elliot és una pel·lícula anglesa de l'any 2000. Tracta de la història d'un nin d'onze anys, fill d'un miner del nord d'Anglaterra, que lluitarà per un somni que canviarà la vida de tots els que estan al seu voltant.
Altament recomenable per a qui li agradi la dansa.

El club de los poetas muertos

Un grup d'alumnes d'un estricte col·legi privat descobriran la poesia, el significat de l'expressió "Carpe Diem" i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments mitjançant mètodes poc convencionals.


Los chicos del coro

Les pel·lícules ens poden agradar per molts motius diferents. Hi ha pel·lícules que ens han captivat per la seva banda sonora (aquesta n'és una), altres perquè ens descriuen situacions que ens són conegudes i ens sentim identificats, altres perquè hi ha un treball dels personatges molt ben conseguit, altres perquè ens fan somniar i fins i tot altres que ens fan passar por.
Si ens hi fixam les pel·lícules que més recordam són les que han provocat en nosaltres algun tipus d'emoció tan si era positiva com negativa.
El que més destaca d'aquesta pel·lícula francesa és la seva banda sonora. Al 2005 va guanyar , entre altres premis, l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i l'Oscar a la millor cançó.
Aquí us en deixo un tast...

Patch Adams

Aquesta pel·lícula esta basada sobre un personatge real que es diu Doherty Hunter "Patch" Adams que és un metge americà, activista social i escriptor. Cada any organitza un grup de voluntaris de tot el món per viatjar a distints països vestits de pallassos en un esforç per dur l'humor a orfes, pacients i altres persones.

Nova secció: Recomenació de pel·lícules !!

Aquí teniu un trosset d'una pel·lícula que es diu "Cadena de favores". En aquesta pel·lícula un nin imagina un sistema per millorar el món.


Autisme

He trobat un vídeo preciós que explica de forma molt senzilla i ens facilita entendre com són, com viuen , com percebeixen les persones amb autisme. De vegades posar-se a la pell dels altres és tan difícil ....
Esper que ens ajudi a entendre als que tenim al nostre costat.

Dret a la diferència

Cada una de totes les persones que habiten aquest món són diferents. Avançar en l'autoconeixement de la pròpia personalitat no és feina fàcil. Luis Rojas Marcos al seu llibre, "L'autoestima", ens descriu dues condicions necessàries perquè els éssers humans ens puguem valorar. La primera és ser conscients de nosaltres mateixos. La segona és la capacitat d'introspecció, que, unida a la memòria i al llenguatge, ens permet identificar, entendre i explicar les nostres emocions, pensaments i actes, i les seves conseqüències. També explica la influència que exerceix en la creació del nostre "jo" l'equipatge genètic que portem en venir al món, els vincles afectius de la infantesa, les opinions dels altres, els valors socials i les normes culturals.
En un dels capítols del seu llibre explica com la societat pot estigmatizar de forma simbòlica les persones o els grups que considera inferiors a nivell físic, mental o moral, o simplement que són diferents. La noció negativa "dels altres" incideix en la construcció del concepte d'un mateix.
Per reflexionar sobre com som de diferents i com ens feim sentir uns als altres donada les nostres inevitables diferències us deixo aquest vídeo.


Ja arriba Nadal!!

Aquest any ja sabeu que la decoració que hem triat per a l'escola estarà formada d'estrelles.
Ja us hi fixareu, però jo diria que no n'hi haurà cap d'igual. I doncs, com noltros mateixos, no trobarieu dins l'escola (ni enlloc) ningú que sigui igual.
Sota les estrelles diverses ens trobarem tots plegats i ens desitjarem bones vacances i feliç Nadal !!!

Un mundo al revés

Dia 3 de desembre es celebra el dia internacional de les persones amb discapacitat. Des d'aquest bloc us volem oferir unes imatges que serveixin per entendre i comprendre més fàcilment com és la vida d'aquestes persones. Posar-se en el lloc dels altres és una tasca complicada. Esperam que aquest vídeo ens ajudi a averiguar com ens sentiríem si el món fos al revés.

Pastillas contra el dolor ajeno

Aquí us faig arribar aquesta campanya de metges sense fronteres. Molt imaginativa , senzilla i fàcil de dur a terme.
Esper que us vagi bé el "tractament".

Convivència

Aquí teniu un vídeo per pensar sobre molts aspectes de la convivència. Què pensau? En quines situacions us fa pensar? Això passa en alguna ocasió entre noltros? Quins diàlegs possarieu als personatges que surten? Ens hi veim reflectits?
Molt interessant i clarificador.

Canvi de mirada

Jo diria que és convenient mirar-se a un mateix per aconseguir un grau d'autoconeixement adequat i entendre'ns a nosaltres mateixos per poder relacionar-mos millor amb els altres. Però, com en tot, no hem de perdre de vista els perills que comporta fer-ne un mal ús d'aquest interès per un mateix.
Vos deixo dues cites que he tret del llibre de Luis Rojas Marcos,L'autoestima, que són força clares pel què fa a aquest tema:

"És estrany, allà on fixo els ulls, sempre veuen les coses des del meu punt de vista". (Ashleigh Brilliant, Pensaments 1985)

"Però ja n'hi ha prou, de mi! Parlem de tu... Què en penses, de mi?". (Edward I. Koch, alcalde de Nova York, entrevista, 1987)

Crec que a més de tenir cura d'una bona autoestima també és necessari no perdre de vista el concepte d'EMPATIA.
Aquest vídeo vol ser una crida a fer l'esforç de no només veure els nostres problemes sinó també a tenir en compte els dels altres i comprendre'ls.

NOU CURS!!!

Ja ha arribat setembre i com cada any ens toca començar un nou curs. Una nova etapa de les nostres vides.
Ara no sabem tot el que ens espera amb aquest nou curs, tenim il·lusions, tenim ganes però també tenim dubtes. Ens demanam continuament si els nostros esforços van ben encaminats, si tot el temps dedicat a la nostra tasca ens donarà els fruits esperats.
Arriba gent nova (alumnes i mestres) i d'altres que hi eren el curs passat ara no hi són (ja els enyoram).
Engegam un munt de noves experiències que consideram interessants , necessàries pel desenvolupament dels nostres alumnes i pel nostre propi progrés professional, per les quals no sabem si tindrem el temps i les energies suficients per dur-les a terme.
De vegades ens pot semblar que no arribam a tot, per això cal saber trobar l'equilibri entre les nostres capacitats i el llistat llarg de coses que volem aconseguir. Sempre recomenam als nostres alumnes que aprenguin a posar-se objectius que els facin crèixer i avançar però amb possibilitats reals de poder-los assolir.
A la nostra escola som molts que empenyem cap a una mateixa direcció, cap a un mateix objectiu al qual no sabem si s'hi arriba mai del tot però pel qual consideram que val la pena intentar-ho. Al cap i a la fi volem que els nostres alumnes es coneguin a ells mateixos, es relacionin amb els altres a partir de la tolerància i la solidaritat, aprenguin les habilitats que els serviran sempre per accedir als coneixements, tenguin criteri per pendre decisions, es formin com a persones completes i , sobretot, que es sentin feliços de tot allò que són i del que aconsegueixen.
Esper que sigui un bon curs i que tots plegats ens animem per seguir endavant!


Un cas de superació

Moltes vegades en el llenguatge que feim servir no ens adonam del vertader significat del que deim o de quines conseqüències pot tenir. Mirant aquest video, que m'ha enviat en Josep Bibiloni el darrer practicant que ha estat amb jo, m'ha fet reflexionar amb els vertaders significats de les paraules "normal/diferent", esperança, drets, expectatives, valentia, felicitat, plenitud de vida. Segur que mirant el video a vosaltres se vos acudeixen moltes més reflexions perquè vos assegur que no té desperdici.
Esper que vos agradi, com sempre.

Creativitat i educació

Na Catilena ha enviat aquest missatge.Era el seu comentari al vídeo del mateix títol penjat fa uns dies.Però he pensat que seria millor posar-lo com a entrada i no com a comentari perquè hi ha més possibilitats que hi hagi més gent que el llegeixi.
Gràcies Catilena.

Bon dia! Sé que faig un poc tard perquè aquesta entrada és de principi de gener, però ara trescant he trobat un conte que hi diu molt amb aquest vídeo (tot i que no l'he vist sencer, perquè com diu n'Antònia és una mica llarg).
Vos ho escric aquí, esper que vos agradi i mos faci pensar un poquet a tots!! Jo crec que la lliçó d'aquest conte tots la tenim ben interioritzada, però...que no se'ns oblidi ;)

Cuentan que una vez un niño pequeño fue a la escuela. El era muy pequeñito y la escuela muy grande. Una mañana, la maestra dijo: Hoy vamos a hacer un dibujo. ¡Qué bien!, pensó el niño. A él le gustaba mucho dibujar y podría hacer muchas cosas: leones y tigres, gallinas y vacas, trenes y barcos. Sacó su caja de lápices y comenzó a dibujar. Pero la maestra dijo: ¡Esperad!, no empecéis todavía; y esperó hasta que todos estuvieron preparados.

Ahora, dijo la maestra, vamos a dibujar flores. ¡Qué bien!, pensó el pequeño niño, me gusta dibujar flores. Y empezó a dibujar unas flores preciosas con sus lápices de colores. Pero la maestra dijo: ¡Esperad! Yo os enseñaré cómo, y dibujó una flor roja con un tallo verde. Aquí está, dijo la maestra, ahora podéis comenzar.
El pequeño miró la flor de la maestra y después la suya. A él le gustaba más su flor que la de la maestra, pero no lo dijo. Solamente tiró su papel y dibujó una flor roja con un tallo verde igual a la de su maestra.

Otro día, cuando el pequeño niño entraba en su clase, la maestra dijo: Hoy vamos a hacer algo con barro. ¡Qué bien!, pensó el niño, me gusta mucho el barro. Él podía hacer toda clase de cosas con barro: serpientes y elefantes, ratones y muñecos, camiones y coches. Y comenzó a estirar su bola de barro.

Pero la maestra dijo: ¡Esperad!, no empecéis todavía. Y esperó hasta que todos estuvieron preparados. ¡Ahora!, dijo la maestra; vamos a hacer un plato. ¡Qué bien! Se dijo el pequeño niño. A mí me gusta mucho hacer platos. Y comenzó a construir platos de distintas formas y tamaños.

Pero la maestra dijo: ¡Esperad! Yo os enseñaré cómo. Y ella les enseñó cómo hacer un plato bien hondo. ¡Aquí tenéis!, dijo la maestra. Ahora ya podéis empezar.

El pequeño niño miró el plato de la maestra y después el suyo. A él le gustaba más su plato que el de la maestra, pero, como la vez anterior, no lo dijo. Convirtió su plato de nuevo en una bola de barro y comenzó a hacer uno hondo como el de la maestra. Muy pronto el niño aprendió a esperar y mirar y a hacer cosas iguales a las de la maestra. Finalmente dejó de hacer cosas que surgían de sus propias ideas.

Entonces ocurrió que el pequeño niño y su familia se mudaron a otra casa, en otra ciudad, y el niño comenzó a ir a su nueva escuela. Esta escuela era más grande que la otra, tenía que subir grandes escaleras y caminar por un largo pasillo para llegar a su aula.

En su primer día de clase, allí estaba él cuando la maestra dijo: Hoy vamos a hacer un dibujo. ¡Qué bien!, pensó el pequeño niño, y esperó que la maestra le dijera qué hacer, pero la maestra no dijo nada, solo caminaba dentro de la clase. Cuando llegó donde él estaba, le preguntó:

- ¿No quieres empezar tu dibujo?
- Sí, dijo el pequeño. ¿Qué es lo que vamos a hacer?
- Yo no lo sabré hasta que tú lo hagas, dijo la maestra.
- ¿Y cómo lo hago?, preguntó el niño.
- Como tú quieras, contestó la maestra. Si todos hacemos el mismo dibujo y usamos los mismos colores, ¿cómo voy a saber cuál es de cada quién?
- No lo sé, dijo el pequeño niño, y comenzó a dibujar una flor roja con el tallo verde.

La feina ben feta

Ara un spot que a molts vos agradarà! Una marca catalana fa un homenatge al FC BARCELONA!
El lema de la campanya és: la feina ben feta

Un equip de futbol va ser el centre del món... i quin és el secret? Es preguntava tothom..
El futbol més bonic? La velocitat? El control? Anar sempre a l'atac? Buscar sempre el gol? És el joc en equip? No serà la humilitat? Sense protagonistes ni cap divinitat...
Un equip de futbol va er el centre del món... I quin és el secret? Es preguntava tothom... La feina ben feta. Qui no recorda? Una cosa molt nostra en els moments de més glòria.
"Estimar el teu ofici, vigilar cada detall..." va cantar en un poema Joan Maragall.
"Tot està per fer, podem aixecar el vol, tot és possible" escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí.... des d'aquí universals...
La Roscalleda amb la cullera, la ploma amb Monzó, tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador. Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.
Un equip de futbol va ser el centre del món. I quin és el secret? Es preguntava tothom...
La passió, la dedicació, l'atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra creativitat.
Són les ganes, treballar fort... desperta company! és millor que la sort! No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som. Fer les coses com sempre, que nos ens venci la son.
Un equip de futbol va ser el centre del món... i quin és el secret? Es preguntava tothom... Si fem les coses com nosaltres sabem, hi ha res impossible? Què no ho aconseguirem?
I el que facin els altres tant se val. La feina ben feta ni té fronteres... ni té rival...




Què vos ha semblat?
Hi estau d'acord?

Creativitat i educació

Avui a la classe de 5è a l'hora de llengua castellana se'ls ha proposat que creassin un diàleg entre dos personatges, com si fos una breu obra de teatre. S'havien d'organitzar per pensar quins serien els personatges i quin seria el tema. Ha estat curiós que quasi totes les parelles han proposat personatges fantàstics i els temes o històries que havien de desenvolupar també.
Aquest fet m'ha fet pensar amb el vídeo que seguidament vos penjo, com a reflexió de si a les escoles tenim en compte el treball de la creativitat amb l'alumnat.
El títol de la conferència és " Les escoles maten la creativitat". El pedagog Sir Ken Davidson, parla de com els sistemes educatius maten la creativitat dels nins i nines.


Los 100 lenguajes del niño

Esper que vos agradi aquest video almanco tant com m'ha agradat a mi. És tendre però alhora fa pensar, i d'això es tracta en aquesta secció, no?


Regals especials

Mirau aquest video. No crec que calguin paraules per explicar-lo.

L'amistat

Aquest vídeo és molt infantil, però val la pena... POCOYO explica coses importants de manera molt senzilla. Esperam que us agradi!

Qui parla de felicitat?

Pel febrer d'aquest any, Coca-Cola va fer un spot realment memorable.
Va reunir a la persona vella amb la més jove: Josep Mascaró, un home de 102 anys amb Aitana, una nadona de Madrid. I amb tota la seva experiència ens parla de la felicitat i de com destapar-la... no té desperdici!




"Hola Aitana, me llamo Josep Mascaró y tengo 102 años. Soy un suertudo. Suerte por haber nacido, como tú, por poder abrazar a mi mujer, por haber conocido a mis amigos, por haberme despedido de ellos, por seguir aquí. Te preguntarás cuál es la razón de venir a conocerte hoy, es que muchos te dirán que a quien se le ocurre llegar en los tiempos que corren, que hay crisis, que no se puede. Esto te hará fuerte, yo he vivido momentos peores que éste, pero al final de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas. No te entretengas en tonterías, que las hay, y vete a buscar lo que te haga feliz que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro que lo único que no te va a gustar de la vida, es que te va a parecer demasiado corta. Estás aquí para ser feliz."

Els regals més especials

En som conscients?

Els infants veuen, els infants fan...

El peix irisat

A lo millor ja coneixeu aquest conte. És molt guapo.

dijous, 24 de febrer del 2011

EL BUSCADOR de Jorge Bucay

Si hi ha una cosa en la que tots som iguals és que TOTS VOLEM SER FELIÇOS!!

"TOCAR EL CIELO"

Aquesta entrada és com a mínim sorprenent. Hi ha una dita que no sé de qui és que diu:

Si dius "no puc" no et mouràs del lloc on ets. Si dius "ho intentaré" podràs arribar al cel.

Perquè no penseu que no podeu. Aconseguireu allò que volgueu si ,per començar, ho intentau amb moltes ganes.
Una abraçada a tothom.
Clicau sobre l'enllaç per poder veure la presentació

http://www.slideshare.net/secret/JjzJjrB0u7poaN